La visita guiada pels llocs públics abandonats a la ciutat, espais fruit de les errades de l'Administració, fou un gran èxit.
http://www.diaridetarragona.com/tarragona/28326/un-paseo-por-el-abandono-en-tarragona
diumenge, 3 d’agost del 2014
Observatori de la Transparència: Seguiment de Reus i Tarragona: Urbanisme i Obres Públiques
Està confeccionat amb les dades del l'Associació Transparència Internacional, les del 2013 espera publicar-les el quart trimestre d'enguany, llavors les recollirem i actualitzarem el gràfic.
Si tan sols seguim a Reus i la ciutat de Tarragona és per que son el únics a la llista del índex de transparència, en la que apareixen els 100 municipis més importants d'Espanya. Animem a la resta de municipis que es presentis voluntaris a l'Associació Transparència Internacional per tal de quedar inclosos en propers estudis, com ho fan Ermua, Sant Feliu de Llobregat i Vilanova i la Geltrú.
Podeu veure l'índex general de transparència i d'altres índex en l'anterior entrada:
dissabte, 2 d’agost del 2014
Opacitats detectades (XXV): TTIP: Tractat de Lliure Comerç entre la UE i els EEUU, inversions, silenci administratiu, Llei de transparència, corrupció
¿Por qué no nos hablan del TTIP?
La crisis económica y política ha impulsado un concepto a la primera línea de la discusión política: la transparencia. Podría parecer obvio, pero la multiplicación de casos de corrupción, gestión deshonesta, espionaje o cualquier tipo de violación de una hipotética ética política han puesto de manifiesto que tan obvio no era, y la transparencia ha pasado a ser una reivindicación más de la ciudadanía para lograr esa regeneración democrática que tan necesaria se nos antoja, pero que tan abstracta e inconcreta resulta a la hora de llevarla a cabo.
Estoy hablando del Tratado de Libre Comercio entre la Unión Europea y Estados Unidos (conocido por sus siglas en inglés, TTIP o TAFTA, según nos refiramos al tratado en sí o al área de libre comercio). Si no han oído hablar de él (más que en algún periódico frecuentemente tachado de "radical" por los medios llamados de prestigio), quizás entiendan de qué les hablo. El TTIP es un acuerdo cuyos puntos se están negociando en el secreto más absoluto entre negociadores de EEUU y la UE. Este secretismo no es una exageración propia: a pesar de la evidente trascendencia del documento (o, quizás, a causa de esto), solo ha sido posible conocer parte de este a través de una filtración que se produjo gracias a la plataforma independiente de denuncia ciudadana Filtrala.org.
Hasta ahora, solo los grupos parlamentarios pertenecientes a la Izquierda Unitaria Europea y a los Verdes Europeos han reivindicado enérgicamente una mayor transparencia de estas negociaciones.
¿No les resulta incoherente, por un lado, el abanderamiento de la transparencia como necesidad democrática, y por otro, el mutismo con el que permiten que negociaciones de tanta relevancia política, económica y social se mantengan en el secreto más absoluto, negando a la ciudadanía el legítimo derecho, cuanto menos, a conocer qué posturas defienden quienes supuestamente nos representan?
Transparencia para atraer inversiones
El estudio encargado por C[omunidad de ]C[anarias] a las universidades públicas regionales urge a la Administración a tomarse en serio la transparencia a fin de promover la iniciativa empresarial y la actividad económica.
...el informe de las universidades, que deja claro que "no basta" con hacer la Administración -y sus procesos- más eficientes. "Es necesario también mejorar su transparencia, trazabilidad y credibilidad".
Las administraciones publican información, pero no responden a los ciudadanos
El Confidencial ha analizado las disparidades entre el índice INCAU y el nivel de respuesta de las instituciones autonómicas a las peticiones públicas de información. Este aspecto, el derecho de acceso a la información, no se ha recogido como un derecho fundamental en la Ley de Transparencia que entrará en vigor a finales de este año.
El estudio de Transparencia Internacional mide únicamente la información que la institución decide suministrar a sus ciudadanos en las páginas oficiales. De ahí que no se tenga en cuenta el nivel de respuesta a la sociedad ni la calidad de la misma. En cambio, la plataforma Tu Derecho a Saber, impulsada por la Fundación Civio y Access Info, recoge el tipo de respuesta de las autonomías a cada petición de información.
El concepto clave es el silencio administrativo, que se define como la ausencia de respuesta por las instituciones públicas a una petición de información. El artículo 20.4 de la Ley de Transparencia ampara esta potestad administrativa al establecer que “transcurrido el plazo máximo para resolver sin que se haya dictado y notificado resolución expresa, se entenderá que la solicitud ha sido desestimada”.
Los resultados del INCAU no han dejado satisfecha a la comunidad pro transparencia española. Desde la Fundación Ciudadana Civio critican el rigor de estos resultados. “La única transparencia que importa es la que se traduce en más información para el ciudadano”, declara Javier de Vega, responsable de comunicación de la organización.
De Vega añade que este informe ofrece una visión “cuantitativa y no cualitativa” y lo califica como “un despropósito”. Y sentencia: “Ellos [Transparencia Internacional] se están labrando su propio descrédito”.
El Gobierno incumple la ley de transparencia: sigue sin publicar los bienes de sus altos cargos
La Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno -el ‘proyecto estrella’ de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría- entró en vigor el pasado 10 de diciembre, tras ser publicada en el BOE correspondiente. Su disposición final segunda modificaba la Ley 5/2006, de 10 de abril, de regulación de los conflictos de intereses de los miembros del Gobierno y de los altos cargos de la Administración General del Estado, y fijaba lo siguiente en el apartado 4 de su artículo 14:“4. El contenido de las declaraciones de bienes y derechos patrimoniales de los miembros del Gobierno y de los Secretarios de Estado y demás altos cargos previstos en el artículo 3 de esta ley se publicarán en el ‘Boletín Oficial del Estado’, en los términos previstos reglamentariamente. En relación con los bienes patrimoniales, se publicará una declaración comprensiva de la situación patrimonial de estos altos cargos, omitiéndose aquellos datos referentes a su localización y salvaguardando la privacidad y seguridad de sus titulares”.
Pero las leyes se pueden quedar en papel mojado y todo parece indicar que eso ocurrirá con esta ley: siete meses después de su entrada en vigor, el Gobierno sigue manteniendo la opacidad en cuanto a sus cargos públicos: no ha publicado la declaración de bienes y patrimonio de subsecretarios, directores generales y presidentes de organismos o de empresas públicas.
Transparència? Això, ara no toca!
Una legalitat que ha de ser requisit indispensable però no suficient per a l’actuació d’uns poders públics que massa sovint obliden la necessitat d’actuar també segons criteris d’ètica, transparència i legitimitat.
Según el magistrado del TS Marín Castán "La doctrina del TJUE es un severo varapalo a España en materia de protección de los consumidores"
"La transparencia es decirle de verdad al consumidor aquello que más le importa. Es fácil de conseguir cuando se quiere", ha agregado, al tiempo que ha criticado que algunos trabajadores de oficinas no dejan que los consumidores se lleven a su casa los contratos.
divendres, 1 d’agost del 2014
Observatori de la Transparència: Seguiment de Reus i Tarragona: Contractació de serveis
Està confeccionat amb les dades del l'Associació Transparència Internacional, les del 2013 espera publicar-les el quart trimestre d'enguany, llavors les recollirem i actualitzarem el gràfic.
Si tan sols seguim a Reus i la ciutat de Tarragona és per que son el únics a la llista del índex de transparència, en la que apareixen els 100 municipis més importants d'Espanya. Animem a la resta de municipis que es presentis voluntaris a l'Associació Transparència Internacional per tal de quedar inclosos en propers estudis, com ho fan Ermua, Sant Feliu de Llobregat i Vilanova i la Geltrú.
Podeu veure l'índex general de transparència i d'altres índex en l'anterior entrada:
dijous, 31 de juliol del 2014
Observatori de la Transparència: Seguiment de Reus i Tarragona: Àrea econòmica-financera
Està confeccionat amb les dades del l'Associació Transparència Internacional, les del 2013 espera publicar-les el quart trimestre d'enguany, llavors les recollirem i actualitzarem el gràfic.
Si tan sols seguim a Reus i la ciutat de Tarragona és per que son el únics a la llista del índex de transparència, en la que apareixen els 100 municipis més importants d'Espanya. Animem a la resta de municipis que es presentis voluntaris a l'Associació Transparència Internacional per tal de quedar inclosos en propers estudis, com ho fan Ermua, Sant Feliu de Llobregat i Vilanova i la Geltrú.
Podeu veure l'índex general de transparència i d'altres índex en l'anterior entrada:
dimecres, 30 de juliol del 2014
Observatori de la Transparència: Seguiment de Reus i Tarragona: Relacions amb els ciutadans i la societat
Està confeccionat amb les dades del l'Associació Transparència Internacional, les del 2013 espera publicar-les el quart trimestre d'enguany, llavors les recollirem i actualitzarem el gràfic.
Si tan sols seguim a Reus i la ciutat de Tarragona és per que son el únics a la llista del índex de transparència, en la que apareixen els 100 municipis més importants d'Espanya. Animem a la resta de municipis que es presentis voluntaris a l'Associació Transparència Internacional per tal de quedar inclosos en propers estudis, com ho fan Ermua, Sant Feliu de Llobregat i Vilanova i la Geltrú.
Podeu veure l'índex general de transparència i d'altres índex en l'anterior entrada:
dimarts, 29 de juliol del 2014
Observatori de la Transparència: Seguiment de Reus i Tarragona: Informació sobre la corporació municipal
Si tan sols seguim a Reus i la ciutat de Tarragona és per que son el únics a la llista del índex de transparència, en la que apareixen els 100 municipis més importants d'Espanya. Animem a la resta de municipis que es presentis voluntaris a l'Associació Transparència Internacional per tal de quedar inclosos en propers estudis, com ho fan Ermua, Sant Feliu de Llobregat i Vilanova i la Geltrú.
Podeu veure l'índex general de transparència i d'altres índex en l'anterior entrada:
dilluns, 28 de juliol del 2014
Ordenança municipal tipus de Transparència, Accés a l'informació y Reutilització
Federación Española de Municipios y Provincias: Ordenanza tipo de Transparencia, Acceso a la información y Reutilización
diumenge, 27 de juliol del 2014
dissabte, 26 de juliol del 2014
Interessant quart esmorzar transparent
Avui hem fet el quart esmorzar transparent, per primera vegada en un lloc diferent, i si no recordo malament hem assistit no menys de 10 persones.
Les xarrades han sigut diverses i el meu humil resum dels temes tractats seria el següent:
Les xarrades han sigut diverses i el meu humil resum dels temes tractats seria el següent:
- La repercussió que ha tingut la sèrie d'articles sobre la transparència de les webs dels 184 municipis de la província de Tarragona que hem publicat aquí mateix les darreres setmanes, dins de la nostre activitat com Observatori de la Transparència.
- Sobre que és el que podem fer per que la transparència formi part de les premisses amb les que es creen i es desenvolupen els projectes públics. Una mica la conclusió ha estat el seguir fent el que fem: donar una visió tarragonina de l'informació que s'elabora en altres àmbits, i fer el seguiment per veure l'evolució de les administracions públiques al llarg del temps, tenint en compte que amb la sèrie històrica es poden posar nom i cognoms als responsables de cada període de temps.
- La decisió del govern del Regne Unit de utilitzar formats oberts per tota la documentació oficial.
- Sobre l'estratègia per aprofundir en la transparència municipal a base de definir i normalitzar el catàleg de serveis i establir quatre indicadors per poder habilitar les comparatives intermunicipals.
- Sobre la dificultat de aconseguir documents usables de les administracions públiques.
- Sobre els plans de ciutat i de futur que haurien de regir tot el boom de les smart-cities i que no es veuen per en lloc. Tenim un procés en el que les coses van de dalt a baix sense que el ciutadà gairebé participi.
- Sobre temes puntuals del territori que han amoïnat als assistents, sobre la manca de transparència generalitzada, però especialment en el grans projectes col·lectius.
- Sobre el mal entès procés del #OpenData, no es tracta de tenir una web en aquest nom, es tracta de fer pública la informació que ja és del ciutadans!
I d'un munt de coses més que la meva feble memòria no m'ajuda a recordar però que des d'aquí brindo a tots el altres assistents aportin el seu gra de sorra com a comentari a aquest article.
Cal destacar, avui, la participació de Enric Brull, Director l'Àrea de Coneixement i Qualitat de la Diputació de Tarragona, l'entitat més transparent de les nostres contrades, que ens ha fet interessantíssimes aportacions i ha enriquit el nostre esmorzar, i que ha quedat en deute amb nosaltres al comprometre's a aportar-nos un escrit, pel blog, detallant l'estratègia per poder aprofundir en la transparència en els nostres municipis, les normalitzacions a realitzar i els indicadors a seguir... Moltes mercès Enric!
Tampoc hem fet cap foto, imagineu-vos lo transparents que som, i per això poso algunes il·lustracions per dissimular-ho una mica.
Tan sols em resta agrair l'assistència a tots els participants per haver aconseguit, una vegada més, que tots hem sortim sabent una mica més del que sabíem al entrar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)