divendres, 22 d’agost de 2014

Política Oberta

[Pel seu interès reproduïm l'article del blog de Carles Campuzano amb la seva autorització, cosa que li agraïm]

POLÍTICA OBERTA

open mindLa necessitat d’obrir els partits a la societat és una demanda que fa temps que ha deixat de ser marginal per esdevenir mainstream a totes les democràcies d’Europa i Amèrica. La discussió té molt a veure amb l’estat de salut dels nostres sistemes polítics en general, però també molt en concret amb la salut dels partits, que han estat, i encara són, el principal articulador de la participació política.
Fa uns anys Tony Blair escrivia, de manera molt lúcida,  a The Economist ” But politics is subject to the same forces of change as everything else. It is less tribal; people will be interested in issues, not necessarily ideologies; political organisation if it is rigid is off-putting; and there are myriad new ways of communicating information. Above all, political parties need to go out and seek public participation, not wait for the public to be permitted the privilege of becoming part of the sect. So, membership should be looser, policy making broader and more representative, the internet and interactive communication the norm. Open it all up.”
Els partits, de la mateixa manera que ho fan les empreses i les organitzacions no governamentals, el sector privat, en definitiva, han de ser capaços de transformar la seva manera de representar i articular els interessos de la ciutadania. Justament han estat i són les empreses i les entitats sense ànim de lucre que innoven i es reinventen cada dia aquelles que aconsegueixen recuperar la connexió amb els seus clients o que millor poden defensar les  causes que les legitimin.
L’esforç d’innovació i reinvenció també ens interpel·la als partits. I per això primàries, els  processos oberts de selecció de dirigents i candidats, la participació en l’elaboració de programes de no afiliats,…esdevenen esforços en la direcció adequada sobretot perquè tenen a veure amb les dinàmiques de transformació de fons que promouen fenomens com la globalització, la major  i més estesa formació dels ciutadans i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, entre d’altres , en un context d’esgotament de vells models i l’eclosió de nous problemes i reptes.
Des d’aquest punt , sóc dels que lamento que la recent experiència del PSC a Barcelona no hagi estat un èxit. I és que més enllà del nostre legítim interès partidista, l’experiment dels socialistes barcelonins ens convenia a tots que anés molt bé en la mesura que es tractava d’un bon pas en la  direcció de la política oberta que necessita la democràcia per a recuperar vigor i connectar amb les vibracions  i les necessitats de la gent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada