Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reus. Mostrar tots els missatges

dissabte, 18 d’octubre del 2014

Opacitats detectades (XXXVI): Reus, Sector infomediari, Obres públiques, Caja Madrid / Bankia, Llei de transparència, Fundacions invisibles

La transparència del cinisme [Reus]

  • Per altra banda, és molt greu l’autoinculpació referent al fet que s’estan pagant dietes sense justificació i quedar-se tan amples. No es pot acceptar l’existència d’aquests pagaments i concloure que a partir d’ara no es pagaran més dietes sense justificar. Per què doncs s’estaven pagant? Com és possible que encara es disposi així del diner públic després de tot el que ha passat? A quin comportament ètic responen aquests pagaments, localitzats en l’entorn de la sanitat reusenca, mentre es fan retallades? Es tornaran els diners pagats injustificadament? Massa preguntes sense resposta que no poden quedar-se en una estètica proclama de «som transparents».
  • La transparència no és solament informar del que està passant, sinó de rectificar les coses que es fan malament i depurar responsabilitats. 
  • Venir ara al final de mandat a dir-nos que moltes coses encara no es fan bé no és transparència, és un exercici de cinisme polític al qual, desgraciadament, els reusencs ja estem massa acostumats.

La transparencia genera negocio: el sector infomediario mueve ya más de mil millones

  • La apertura de fuentes de datos por parte de la Administración no es una amenaza para el sector, sino una oportunidad.

Psicólogos defienden la transparencia para evitar el miedo

  • La información clara, veraz y transparente es fundamental para evitar el miedo y la inquietud en la sociedad tras el primer contagio de ébola en España

La Fundación Civio prepara una gran web para fomentar la transparencia en las Obras Públicas y busca colaboradores

  • El 3% que denunció Maragall en el Parlament de Catalunya, los vínculos del caso Bárcenas con las constructoras, las costosas estaciones de AVE en medio de descampados. Estos casos de corrupción tienen algo en común: la contratación de obra pública. Y un proyecto de la Fundación Civio ha hecho un llamamiento al crowdfunding para construir una gran plataforma en Internet que analice obra por obra los posibles focos de corrupción.
  • Con la ayuda económica que se solicita en la plataforma de crowdfunding Goteo.org, Civio pretende extraer los contratos de obra civil que aparecen en el Boletín Oficial del Estado (BOE) para crear una base de datos pública y reutilizable que incluirá, de forma estructurada, los datos más importantes de esas adjudicaciones: precio, fecha de ejecución, administración pública que paga la obra y, lo más importante, qué empresa se llevó el contrato.

De la Caja Madrid opaca y ‘negra’ a la Bankia transparente

  • Apenas dos años han sido necesarios para que la estrategia del oscurantismo y la corrupción instalada en Caja Madrid pasase a una política de transparencia de la heredera de la Caja, Bankia. La decisión de investigar y dar a conocer a la justicia y opinión pública el uso de las ‘tarjetas B’ de los altos directivos de Caja Madrid en la era de Miguel Blesa ha supuesto una dura decisión de la nueva junta directiva de Bankia, un ejercicio de transparencia que demuestra el cambio de rumbo de la entidad, no solo en su estrategia de negocio, también en la de comunicación.

Con la venia: La entrada en vigor de la Ley de Transparencia

  • La entrada en vigor de esta norma es, en mi opinión, uno de los acontecimientos de mayor relevancia en nuestro derecho administrativo en los últimos años.
  • la propia Ley dispuso que el Consejo de Ministros debía aprobar, antes del 10 de marzo de 2014, el Estatuto del Consejo de Transparencia y Buen Gobierno, un órgano de nueva creación llamado a jugar un papel muy importante en la aplicación de la Ley. Hasta la fecha, el Consejo de Ministros ha incumplido el mandato legal. A dos meses de la entrada en vigor de la Ley, es urgente que el Gobierno cumpla con sus obligaciones y apruebe el Estatuto.
  • En cuando a las administraciones públicas, será preciso que se les dote de los medios necesarios para que puedan cumplir con sus obligaciones legales.
  • La Ley española incorpora al derecho interno una serie de principios y reglas que llevan ya más de 10 años vigentes en la Unión Europea. Por ello, un repaso a cómo se aplican estas normas y las excepciones en los países de nuestro entorno, y en la propia Unión Europea, sería un ejercicio más que deseable.

Fundaciones 'invisibles' de PP, PSOE e IU recibieron donaciones irregulares de Caja Madrid

  • Un informe del Tribunal de Cuentas rechaza los acuerdos de colaboración firmados entre la fundación de la caja y Fundeste (IU), Fundescam (PP) y la Fundación para el Estudio de los Problemas de las Ciudades (PSOE) por ser demasiado genéricos y su ánimo de “liberalidad”
  • Las donaciones, que entre 2009 y 2011 sobrepasaron ampliamente el millón de euros, eran superiores el máximo permitido por la legislación
  • La actividad de las tres fundaciones es invisible. Por ejemplo, según se puede comprobar en la base de datos del ISBN del Ministerio de Educación, la Fundación para el Estudio de los Problemas de las Ciudades tan solo ha editado un libro desde su creación, en 2003, pese a que es uno de los fines para los que fue creada, según su registro. El caso de Fundeste es más grave: su última publicación es de 1993. Ninguna de las dos aparece tampoco mencionadas en notas de prensa, informaciones, otro tipo de publicaciones, cursos o seminarios en los que participaran de una forma activa o pasiva. El rastro en Internet es nulo: ni siquiera tienen una página web propia.
  • En cuanto a Fundescam, tal y como publicaron Ignacio Escolar y Alicia Gutiérrez en 2009 en Público, estuvo relacionada con la financiación de actos del PP a través de la red Gürtel. Tampoco aparece rastro alguno en Internet o en las bases de datos oficiales sobre su labor o sus publicaciones. Fundescam, además de dinero de Caja Madrid, recibía elevadas donaciones de empresarios como Gerardo Díaz Ferrán y Arturo Fernández que después consiguieron numerosas adjudicaciones con la Comunidad de Madrid. El PP gastó los donativos recibidos en Fundescam en la campaña electoral de Esperanza Aguirre. La Fiscalía Anticorrupción investigó un presunto delito de financiación ilegal que quedó en nada porque había prescrito el plazo para perseguirlo.

dilluns, 4 d’agost del 2014

Observatori de la Transparència: Seguiment de Reus i Tarragona: Indicadors de la Llei de Transparència


Indicadors de la Llei de Transparència 2012
Mitjana total 57,4
Mitjana Catalunya 62,5
Reus 26,7
Tarragona 53,3

Tan sols tenim una onada d'aquests indicadors, esperem a la propera per poder incloure el gràfic de seguiment.

Està confeccionat amb les dades del l'Associació Transparència Internacional, les del 2013 espera publicar-les el quart trimestre d'enguany, llavors les recollirem i actualitzarem el gràfic.

Si tan sols seguim a Reus i la ciutat de Tarragona és per que son el únics a la llista del índex de transparència, en la que apareixen els 100 municipis més importants d'Espanya. Animem a la resta de municipis que es presentis voluntaris a l'Associació Transparència Internacional per tal de quedar inclosos en propers estudis, com ho fan Ermua, Sant Feliu de Llobregat i Vilanova i la Geltrú.

Podeu veure l'índex general de transparència i d'altres índex en l'anterior entrada:Observatori de la Transparència: Seguiment als municipis de Reus i Tarragona

diumenge, 3 d’agost del 2014

Observatori de la Transparència: Seguiment de Reus i Tarragona: Urbanisme i Obres Públiques



Està confeccionat amb les dades del l'Associació Transparència Internacional, les del 2013 espera publicar-les el quart trimestre d'enguany, llavors les recollirem i actualitzarem el gràfic.

Si tan sols seguim a Reus i la ciutat de Tarragona és per que son el únics a la llista del índex de transparència, en la que apareixen els 100 municipis més importants d'Espanya. Animem a la resta de municipis que es presentis voluntaris a l'Associació Transparència Internacional per tal de quedar inclosos en propers estudis, com ho fan Ermua, Sant Feliu de Llobregat i Vilanova i la Geltrú.

Podeu veure l'índex general de transparència i d'altres índex en l'anterior entrada:Observatori de la Transparència: Seguiment als municipis de Reus i Tarragona

divendres, 1 d’agost del 2014

Observatori de la Transparència: Seguiment de Reus i Tarragona: Contractació de serveis



Està confeccionat amb les dades del l'Associació Transparència Internacional, les del 2013 espera publicar-les el quart trimestre d'enguany, llavors les recollirem i actualitzarem el gràfic.

Si tan sols seguim a Reus i la ciutat de Tarragona és per que son el únics a la llista del índex de transparència, en la que apareixen els 100 municipis més importants d'Espanya. Animem a la resta de municipis que es presentis voluntaris a l'Associació Transparència Internacional per tal de quedar inclosos en propers estudis, com ho fan Ermua, Sant Feliu de Llobregat i Vilanova i la Geltrú.

Podeu veure l'índex general de transparència i d'altres índex en l'anterior entrada:Observatori de la Transparència: Seguiment als municipis de Reus i Tarragona

dijous, 31 de juliol del 2014

Observatori de la Transparència: Seguiment de Reus i Tarragona: Àrea econòmica-financera



Està confeccionat amb les dades del l'Associació Transparència Internacional, les del 2013 espera publicar-les el quart trimestre d'enguany, llavors les recollirem i actualitzarem el gràfic.

Si tan sols seguim a Reus i la ciutat de Tarragona és per que son el únics a la llista del índex de transparència, en la que apareixen els 100 municipis més importants d'Espanya. Animem a la resta de municipis que es presentis voluntaris a l'Associació Transparència Internacional per tal de quedar inclosos en propers estudis, com ho fan Ermua, Sant Feliu de Llobregat i Vilanova i la Geltrú.



Podeu veure l'índex general de transparència i d'altres índex en l'anterior entrada:Observatori de la Transparència: Seguiment als municipis de Reus i Tarragona

dimecres, 30 de juliol del 2014

Observatori de la Transparència: Seguiment de Reus i Tarragona: Relacions amb els ciutadans i la societat



Està confeccionat amb les dades del l'Associació Transparència Internacional, les del 2013 espera publicar-les el quart trimestre d'enguany, llavors les recollirem i actualitzarem el gràfic.

Si tan sols seguim a Reus i la ciutat de Tarragona és per que son el únics a la llista del índex de transparència, en la que apareixen els 100 municipis més importants d'Espanya. Animem a la resta de municipis que es presentis voluntaris a l'Associació Transparència Internacional per tal de quedar inclosos en propers estudis, com ho fan Ermua, Sant Feliu de Llobregat i Vilanova i la Geltrú.



Podeu veure l'índex general de transparència i d'altres índex en l'anterior entrada:Observatori de la Transparència: Seguiment als municipis de Reus i Tarragona

dimarts, 29 de juliol del 2014

Observatori de la Transparència: Seguiment de Reus i Tarragona: Informació sobre la corporació municipal


Està confeccionat amb les dades del l'Associació Transparència Internacional, les del 2013 espera publicar-les el quart trimestre d'enguany, llavors les recollirem i actualitzarem el gràfic.

Si tan sols seguim a Reus i la ciutat de Tarragona és per que son el únics a la llista del índex de transparència, en la que apareixen els 100 municipis més importants d'Espanya. Animem a la resta de municipis que es presentis voluntaris a l'Associació Transparència Internacional per tal de quedar inclosos en propers estudis, com ho fan Ermua, Sant Feliu de Llobregat i Vilanova i la Geltrú.


Podeu veure l'índex general de transparència i d'altres índex en l'anterior entrada:Observatori de la Transparència: Seguiment als municipis de Reus i Tarragona

dijous, 24 de juliol del 2014

Observatori de la Transparència: Rànking de totes les webs municipals de les comarques de Tarragona


Municipi% juny 2014


El Vendrell 90,24
Tortosa 90,24
Vila-seca 68,29
Cambrils 68,29
Reus 68,29
Ascó 60,98
Tarragona 59,52
Salou 58,54
Flix 58,54
Sant Jaume dels Domenys 56,10
l'Ametlla de Mar 56,10
Valls 56,10
la Sénia 51,22
Montblanc 48,78
les Borges del Camp 48,78
Torredembarra 46,34
Banyeres del Penedès 46,34
Cunit 46,34
Mas de Barberans 43,90
Roquetes 41,46
Calafell 39,02
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant 39,02
Roda de Berà 36,59
la Selva del Camp 36,59
Alcover 36,59
Altafulla 34,15
Móra d'Ebre 34,15
l'Espluga de Francolí 34,15
Gandesa 31,71
la Canonja 31,71
Alcanar 31,71
Amposta 31,71
Santa Bàrbara 31,71
Almoster 31,71
Mont-roig del Camp 31,71
Constantí 29,27
el Catllar 29,27
Ulldecona 29,27
Passanant i Belltall 29,27
Bellvei 29,27
Deltebre 29,27
Vilanova d'Escornalbou 29,27
Batea 26,83
els Pallaresos 26,83
la Nou de Gaià 26,83
Riba-roja d'Ebre 26,83
Pradell de la Teixeta 26,83
Sant Carles de la Ràpita 26,83
l'Arboç 26,83
Castellvell del Camp 26,83
Riudoms 26,83
Miravet 24,39
el Masroig 24,39
l'Ampolla 24,39
la Riba 24,39
la Pobla de Montornès 21,95
Godall 21,95
Barberà de la Conca 21,95
Blancafort 21,95
Conesa 21,95
Vimbodí i Poblet 21,95
el Montmell 21,95
la Bisbal del Penedès 21,95
Santa Oliva 21,95
Xerta 21,95
l'Aldea 21,95
Benifallet 21,95
Botarell 21,95
Prades 21,95
Pratdip 21,95
Vilaplana 21,95
Aiguamúrcia 21,95
el Pont d'Armentera 21,95
Horta de Sant Joan 19,51
la Fatarella 19,51
el Morell 19,51
la Pobla de Mafumet 19,51
Perafort 19,51
Vilallonga del Camp 19,51
Benissanet 19,51
Móra la Nova 19,51
Vinebre 19,51
Falset 19,51
la Galera 19,51
Sant Jaume d'Enveja 19,51
Alforja 19,51
Capafonts 19,51
Bràfim 19,51
el Pla de Santa Maria 19,51
Figuerola del Camp 19,51
Rodonyà 19,51
Vallmoll 19,51
Vila-rodona 19,51
Vilabella 19,51
Alfara de Carles 17,70
la Riera de Gaià 17,07
Cabacés 17,07
la Bisbal de Falset 17,07
Ulldemolins 17,07
Forès 17,07
Pira 17,07
Sarral 17,07
Senan 17,07
Solivella 17,07
Vallclara 17,07
l'Argentera 17,07
Montferri 17,07
Puigpelat 17,07
Querol 17,07
Arnes 14,63
Caseres 14,63
la Pobla de Massaluca 14,63
Creixell 14,63
la Secuita 14,63
la Palma d'Ebre 14,63
la Torre de l'Espanyol 14,63
Rasquera 14,63
Tivissa 14,63
Bellmunt del Priorat 14,63
Capçanes 14,63
la Figuera 14,63
la Torre de Fontaubella 14,63
Masdenverge 14,63
les Piles 14,63
Santa Coloma de Queralt 14,63
Vilanova de Prades 14,63
Vilaverd 14,63
Bonastre 14,63
Camarles 14,63
Aldover 14,63
Duesaigües 14,63
l'Albiol 14,63
l'Aleixar 14,63
Maspujols 14,63
Riudecanyes 14,63
Vinyols i els Arcs 14,63
Alió 14,63
Tivenys 13,95
Corbera d'Ebre 12,20
el Pinell de Brai 12,20
Prat de Comte 12,20
Vespella de Gaià 12,20
Garcia 12,20
Cornudella de Montsant 12,20
el Molar 12,20
els Guiamets 12,20
Gratallops 12,20
la Morera de Montsant 12,20
la Vilella Baixa 12,20
Margalef 12,20
Freginals 12,20
Pontils 12,20
Rocafort de Queralt 12,20
Savallà del Comtat 12,20
Vallfogona de Riucorb 12,20
Albinyana 12,20
Llorenç del Penedès 12,20
Paüls 12,20
el Perelló 12,20
Colldejou 12,20
la Febró 12,20
Montbrió del Camp 12,20
Riudecols 12,20
Cabra del Camp 12,20
el Rourell 12,20
Nulles 12,20
Bot 10,07
Vilalba dels Arcs 9,76
Renau 9,76
Ginestar 9,76
el Lloar 9,76
la Vilella Alta 9,76
Porrera 9,76
Torroja del Priorat 9,76
Llorac 9,76
Masllorenç 9,76
Arbolí 9,76
Mont-ral 9,76
Salomó 7,32
Marçà 7,32
Poboleda 7,32
el Milà 7,32
els Garidells 7,32
la Masó 4,88
Mitjana Província de Tarragona 22,86

Percentatge de transparència en la web municipal segons mapainfoparticipa.com del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb aquesta metodologia, amb aquest decàleg, i basat en aquests informes.