dimecres, 10 de setembre del 2014

Montserrat Abelló, poeta de la transparència

Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.
 
S’esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.
 
Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.
 
Com ho és la poesia.
(Tan sols la paraula nua, 2014)


Aturar-se al bell
mig d’una frase tot just
començada. Aturar-se
irada perquè no es troba
la manera de prosseguir.
Tot i que el dia és ple a
vessar de fets i la
boca atapeïda de paraules;
còdols petits, arrodonits,
en el fons d’una riera,
on un sol, massa intens,
ha eixugat la deu d’aigua. 
(Paraules no dites, 1981)


Visc i torno
a reviure
cada poema,
cada paraula.
Estimo tant
la vida
que la faig meva
moltes vegades. 
(El blat del temps, 1986)



Tenyeix de blau el temps:
tranfigura el somni,
transgredeix els mots.
 
Fes que els seus colors esclatin
al raig de la font.
Que l’aigua humitegi els ulls.
 
Que la seva frescor gelada
temperi el foc d’aquestes mans
que cremen.
 
Fes teu aquest desig.
I endinsa’t al cor
de les paraules.
(Foc a les mans, 1990)



Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.
 
(Dins l’esfera del temps, 1998)
 

No hi ha domini en les estrelles
que sotgen els meus dies.
 
Sense remordiments visc
esperant robar aquella
única paraula,
que no hagi estat llençada
encara, entre tantes de més belles.
 
Perdudes enmig de la sang
i les mentides.
(Memòria de tu i de mi, 2006)


Pensar el cercle,
el punt, la coma,
on cal aturar-se.
On prosseguir.
 
Quedar-se quieta,
no moure’s.
Retenir la paraula.
(El fred íntim del silenci, 2008)





(Tarragona1 de febrer de 1918 - Barcelona9 de setembre de 2014)[


«El 2002, quan va aplegar l’obra completa a Proa, Al cor de les paraules, Oriol Izquierdo es va ocupar d’escriure-hi un pròleg magnífic on la batejava com la “poeta de la transparència”»
Diari Ara 10/9/2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada