Opacitats detectades (XXXIII): Transparència opaca?, TTIP, TV, Òrgans de garantia, Llei de transparència, Llei de transparència catalana, opacitat estadística de la CNMC

Las opacidades de la transparencia

• El concepto de transparencia tiene mucho de opaco, si se me permite el fácil juego de palabras. A pesar de la casi unanimidad en el elogio que suele concitar la mera mención del término, a poco que se analice su contenido (tarea emprendida con particular agudeza por el filósofo coreano Byun-Chul Han en su librito La sociedad de la transparencia)se percibe de inmediato las zonas de sombra que alberga.
• En todo caso, lo cierto es que la obsesión por la visibilidad que se desprende de valorar sin matices la transparencia ha terminado por afectar a todas las esferas de lo real, provocando efectos de desigual calidad e importancia. En el caso de la vida pública, no cabe duda de que dicha obsesión ha actuado como un elemento de refuerzo a la creciente tendencia a la espectacularización de la política
• Este vaciamiento de la política, y su consiguiente banalización, son en gran medida resultado de la eficacia de la metáfora de la transparencia.

La Defensora del Pueblo Europeo pone en marcha una consulta pública sobre la transparencia en las negociaciones de la Asociación Transatlántica de Comercio e Inversión (ATCI) o TTIP.

• La defensoría del pueblo europeo cree que los resultados de las negociaciones de la ATCI podrían tener un impacto significativo en la vida de los ciudadanos, por lo que a finales de julio inició una investigación de oficia sobre la transparencia y participación del público en esas negociaciones.
• Cómo participar en la consulta: Para que sus comentarios puedan tomarse en consideración, debe presentarlos antes del 31 de octubre de 2014. Por correo electrónico, por correo postal o por fax. Los escritos pueden presentarse en cualquiera de las 24 lenguas oficiales de la UE.

"Los políticos no han asumido aún lo de la transparencia"

• Vamos a por el segundo año de El Objetivo y queremos profundizar en tres cosas: ... ... y la tercera parte es la sección nueva, sobre la transparencia. Se llama Sé lo que hicisteis con el último contrato. Vamos a viajar cada semana a un punto diferente para ver qué se está haciendo con nuestro dinero.
• En 59 segundos sufríamos para traer a los políticos. Ahora notan que la exigencia es mayor, pero creo que lo de la transparencia aún no lo han asumido. Nos topamos con muchos gabinetes que se resisten a informarnos. No estoy esperanzada en que la Ley de Transparencia venga a remediarlo.

Transparència: El (plural) disseny institucional dels òrgans de garantia

• “Algunos analistas han depositado excesivas esperanzas en que la transparencia restaure la legitimidad y confianza en el sistema político. Sin embargo, hasta lo que ha podido demostrarse, la transparencia no tiene un efecto relevante en ninguna de ellas” (Politikon, “La urna rota. La crisis política e institucional del modelo español”, Debate, 2014, p. 183).
• En un país en el qual els diferents nivells de govern i les seves respectives administracions públiques han estat tradicionalment reticents a publicitar la informació pública rellevant i a garantir el dret d'accés dels ciutadans a aquesta informació, és cabdal perquè l’aposta institucional per la Transparència funcioni raonablement disposar -com va exposar en el seu dia Manuel Villoria- d'òrgans de garantia que, amb una configuració d'independència orgànica i funcional del govern matriu, puguin fer efectiva tant la publicitat activa com el dret d'accés a la informació pública, així com gestionar la resta d'atribucions lligades, directament o indirectament, amb aquestes dues dimensions de la Transparència en l'àmbit d’allò que és públic.
• El disseny de la configuració institucional d'aquests òrgans es converteix, així, en una de les peces claus perquè la tan gastada moda de la Transparència passi del terreny programàtic de les declaracions emfàtiques a l'aplicació real i efectiva. La Llei de Transparència estatal (Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern), però, no ajuda en excés a aquesta finalitat.
• Però la Llei bàsica estatal va introduir, a més, molts elements de confusió (començant pel seu títol) que han acabat per impregnar en alguns casos a les lleis i propostes normatives que, sobre aquest punt, estan aprovant (o en tràmit de fer-ho) les comunitats autònomes.
• De factura també col·legiada, encara que d'àmbit funcional molt limitat, és l'òrgan establert en la Proposició de llei de Transparència, accés a la informació pública i bon govern, del Parlament de Catalunya (redactada per una comissió i en tramitació per procediment d'urgència): la Comissió de Garanties del dret d'accés a la informació pública. Es compon de cinc membres, amb dedicació exclusiva a l'òrgan, designats pel Parlament per una majoria de 3/5 entre «experts en la matèria i escollits entre juristes especialistes en dret públic o tècnics en matèria d'arxius o gestió documental de competència o prestigi reconeguts i amb més de deu anys d'experiència professional". Les objeccions, per una banda, són les mateixes que en el cas anterior. Però cal afegir, per una altra, que una designació plural per majories de 3/5 del Parlament presumiblement (tant de bo m'equivoqui!) acabarà en pactes espuris entre les forces polítiques i "col·locant" a persones fidels a l'ideari de cada partit. Res diferent, pel que fa a la resta, d’allò que es fa per altres costats.
• On la debilitat d'aquests models institucionals es mostra més diàfana és en els casos dels processos de designació del titular o titulars de l'òrgan. Cal convenir, amb Emilio Guichot, que l'avantatge afegit d'un òrgan unipersonal és que pot evitar "un repartiment entre partits i una reproducció de la lògica partidista", però per a això les majories parlamentàries haurien de ser suficients per exigir un acord plural sobre un perfil de candidatura independent i de reconegut prestigi professional i autoritat moral. La renovació de la política i de les seves institucions, així com l'aposta decidida per una autèntica transparència, comença fent passos en aquesta direcció. La resta és coreografia o subtils enganys que ja ningú mínimament informat està disposat a creure. Si els nostres polítics volen confiança dels ciutadans en les seves institucions, val més que vagin eliminant de cop tan arrelades pràctiques clientelars i de captura de les "autoritats independents". Si no la mateixa transparència els acabarà desmentint el seu (pobre) discurs.

El apagón estadístico de la Comisión Nacional de los Mercados y de la Competencia (CNMC)

• A 23 de septiembre, fecha en la que escribo, el informe trimestral sobre el mercado de telecomunicaciones más reciente que está disponible para el público es el correspondiente al cuarto trimestre de 2013. Es decir, proporciona información de lo que ocurrió en el mercado hace entre 9 meses y un año. Al mismo tiempo, el último informe mensual, mucho más sencillo y resumido, es el de mayo de 2014, es decir, de hace 4 meses. Por último, el informe anual que realiza el organismo todavía no se ha presentado en su edición correspondiente a 2013, a pesar de que nos encontramos a punto de entrar en el mes 10 del año siguiente.
• Solo por comparar, Anatel, el regulador brasileño de las telecomunicaciones, envía puntualmente todos los meses información (más detallada y útil, al menos para mí, que la que envía la CNMC) aproxidamente a mes vencido. Es decir, con un retraso de menos de un mes
• Es verdad que la CNMC es un organismo relativamente nuevo y que hace falta un periodo de adaptación. Pero la CNMC no surgió de la nada, sino que heredó las estructuras de los organismos que absorbió.
• Muchas veces se ha dicho que la "Justicia", con retraso, es menos "Justicia". Pues con la transparencia ocurre igual.